L’altre dia la Pilar en un post, deia que la seva Barcelona preferida és la que va de la Muntanya al Mar.

Jo d’això en dic fer Barcelona de baixada, i coincideixo amb ella que, des del meu punt de vista, és la millor manera de gaudir-la.

Ja hem parlat molt de per què Barcelona, i a les aportacions que ens aneu enviant vosaltres també ho heu fet, el que avui m’agradaria mirar de fer, es posar-me a la pell d’un güiri (posem que un Director de Recursos Humans de MySpace) i proposar-li un passeig per la ciutat, per la Barcelona de baixada.

Un bon punt de sortida és l’estació de Fontana, sortir a fora i sentir el brunzit del Carrer Gran, de pas també omplir-se els pulmons amb una bona dosi de gasos i partícules en suspensió, que malgrat el que es diu jo estic segur que són força saludables. A partir d’aquí el camí no té pèrdua.

Podem anar baixant per el carrer gran i anar veient botigues i alguns edificis força bonics, malauradament algunes botigues com “Las Columnas” i d’altres s’han convertit en McDonalds i l’Adolfo Dominguez, abans eren exemples de modernisme, ara són una part més de la Barcelona Botiga uniformitzada. Però què hi farem, encara hi ha resistència, com per exemple la ferreteria baixant a mà dreta abans de Lluís Antúnez, on és possible trobar-hi tot tipus d’estris de cuina.

Un cop arribats als Jardinets, i on comença el Passeig de Gracia podem entrar a l’hotel nou de trinca que hi ha fet, la vella entrada per carros es manté. El bar tot i que és car és molt agradable.

Arribarem així al Passeig de Gràcia, per on la ruta continua, a mà dreta hi ha el Palau Robert, amb un parc a dins que poca gent coneix i és dels més nets i polits (apte per anar-hi amb nens), a mà esquerre, el guiri pot flipar una estona amb la Pedrera, tot i que el Vinçon per mi segueix sent un clàssic que val la pena visitar. Si continuem hi trobarà la casa Batlló, on també pot parar una estona, llàstima que el soroll del Carrer Aragó el distraurà una mica.

Si continuem baixant, arribarem a la plaça Catalunya, una plaça ben bruta per culpa dels coloms, i on els güiris han de començar a vigilar les carteres, la meva recomanació es que facin una paradeta al Zurich, és condenadament car, però hauria de ser obligatori seure-hi una estoneta aprendre el sol, hi passa molta gent i és molt distret. Amés cal agafar forces per començar a baixar per la Rambla.

Comencem la baixada per la rambla, i aquí ja no hi ha normes a seguir, simplement que es deixin portar, és un passeig on l’únic que has de fer és anar veient les mil coses diàries que hi passen. A mitja rambla, una visita ineludible és la Boqueria, per molts el millor mercat del món, que es comprin alguna cosa per picar i emprenyin a les peixateres fent 4 fotos, i ja podem seguir, cap al final perfecte.

El final perfecte, per mi és agafar una de les Golondrines, si, ja sé que és una cosa una mica casposa, però sens dubte màgica, per pocs euros (si es que a les rambles no l’hi han fotut el monedero al pobre güiri) pots passejar una estona, i veure tot el passeig que acabes de fer des del mar, amb l’aire salat que et toca la cara.

Amb sort serà l’hora de dinar, tinc massa vergonya per recomanar-li un bon lloc on dinar al centre (si, una de les coses que hem perdut a Barcelona, és el poder dinar bo i per pocs diners), de totes maneres pot provar un dels entrepans de Can Paixano, un dels pocs locals de Barcelona on encara es pot menjar a preus “pre – euro”, en un entorn com els d’abans. Tot i que em fa por que l’ajuntament s’assabenti que el lloc existeix i l’obligui a posar-lo cool i ben net, per que encaixi dins els seus plans de la Barcelona que Batega.

I a vosaltres quin passeig us agrada?

Compártelo: